Hola gent, us volem fer sabedors d’una cosa:
De primeres, volem felicitar als Arthur Caravan i Hugo Mas pel seus 4 premis, sobretot al de millor disc de rock, així com també felicitem a la resta de guardonats als Premis Ovidi. Ja vèiem que ni de bon tros el nostre disc és millor que les joies que han “competit” amb nosaltres, per això valorem moltíssim aquesta nominació de Fenòmens Tangibles. Gràcies al jurat i gràcies al COM per insistir tossudament en el reconeixement de la nostra dura tasca.
El Corredor Polonès vol agrair la inestimable col·laboració de tots i totes les implicades en aquest projecte que ha estat més gent que mai: famílies, amics, l’Ian i la Caron de Montesa Audio, els nostres pacients seguidors, mecenes, grups apadrinadors de cançons i persones que van col·laborar en la campanya #PolonizaUnNom proposant noms per a les cançons del disc.
Malauradament, aquesta nominació no la podem agrair a gran part dels promotors i organitzador de concerts d’aquest País (no tots, sempre hi ha hagut gent coherent que ha confiat en nosaltres, no la suficient però). És més, el fet de no poder actuar en directe ens ha perjudicat greument. Ho diem clarament: quina injustícia s’ha produït amb nosaltres des de la publicació de l’Embaràs d’Agnieszka!!
D’una banda, un disc sobradament reconegut per la crítica, però per altra banda reiteradament maltractat, sense argument sòlid, només amb l’argument de la pobresa cultural del poder del diner. Hem hagut de fer mans i mànigues per poder pagar aquest nou projecte donat que no se’ns ha donat ni l’oportunitat de poder estalviar per tornar a gravar.
Trista i sincerament, podem dir que els premis del COM són (almenys per a nosaltres) els de la compensació d’un greuge sistemàtic , una actitud vergonyant en contra d’actituds de les quals molta gent s’omple la boca i amb les que després no n’actua en conseqüència. Sort hem tingut dels mecenes i dels diners de les nostres butxaques per poder tirar-lo endavant. Promotors i organitzadors que no comprenen que sobrevisquem gràcies a aquestes actuacions en directe. Vivim en un panorama general on es sobreposen, per davant de tot, interessos putrefactament econòmics a curt termini, suposant a llarg termini un empobriment de la diversitat cultural d’aquest País. Si ens pensem que dins del món de la música en valencià funcionem de manera diferent a la resta estem bastant equivocats.
Tenim part de culpa en tot plegat? Fa 3 anys Josep Vicent Frechina feia aquesta reflexió sobre la disfunció en la música en valencià respecte al nostre disc l’Embaràs d’Agnieszka: els consumidors de cultura expressada en català conformen un contingent ben minso i deixen ben poc marge per a productes fora del cànon; la resta del país difícilment té accés a aquests productes perquè les principals plataformes de difusió funcionen amb inèrcies endèmiques,arrossegades per corrents circulars de retroalimentació i seguint el toc de corneta de les tendències majoritàries. Sens dubte, potser som massa arriscats en fer la música que ens agrada fer, potser no hem estat el suficientment pesats a l’hora d’oferir el nostre espectacle, potser no el vestim el suficientment bé, però del que no hi ha cap dubte és que duem quasi 15 anys deixant-nos la pell en cada concert i assajant-los com si cadascun fos l’últim. Certament JV Frechina té raó, però gran part del promotors de concerts d’aquest País no ajuden a descompensar aquesta disfunció. Si volem un País diferent hem d’actuar de manera diferent i no continuar marcant el pas d’una actitud perpetuadora de la cultura de masses.
Al darrer concert dels Inòpia (gran grup que es va deixar morir d’inanició) actuaven a les típiques hores intempestives que ens sol tocar als grups com nosaltres. La manca de gent que hi havia va fer que el regidor d’escenari d’aquell concert els proposés de no tocar i que deixaren fer proves de so al grup que tocava a la nit. Aquest és el monstre que s’ha creat, el menyspreu sota mà de la diversitat musical. Ens queda l’esperança de les noves bandes emergents al respecte com els Smoking Soul’s, Inèrcia, Meteor i moltes més.
Potser a partir de hui som els plorons de la música en valencià, però ens sortia de l’ànima fer-vos sabedors del que per a nosaltres ha estat un calvari i una tremenda injustícia. “No hi ha pensaments minoritaris si no grans prejudicis” (Raül Adam – Inòpia – Les 4 estacions de l’arròs, 2008)
El Corredor Polonès 2014
el corredor polonès 