El Corredor Polonès: sempre utopiant

Sí, hem tardat més d’una setmana sense dir gaire res després de l’emocionant concert de comiat de divendres dia 9. Estàvem paint la sensació d’haver fet sonar les cançons per última vegada, les notes passaven per no tornar mai més.

Marxem amb un batibull complex de sensacions: d’una banda, grata sorpresa de trobar un públic tan atent i entregat, conscient de que tot plegat s’acabava i per tant de degustar-ho amb calma. Per altra, emoció de tocar per darrer cop aquelles cançons que han marcat el devenir de nosaltres com a banda i que poden agradar més o menys, però que al cap i a la fi sempre han estat parides amb passió.
Finalment, la sensació d’haver lluitat dignament per fer aquella música que ens naixia de l’ànima, sense complexos, sense fer cas a les pressions ni a les modes. Esquivant discursos derrotistes i fent cas del sentiment de dignitat musical.

És clar que ens penedim d’algunes coses, sobretot d’estar aliens durant molt de temps a la dicotomia dels vencedors i els vençuts; dicotomia que crèiem inexistent dins del món de la música en valencià. Estàvem equivocats. Qualsevol revolució, hauria de començar per l’autocrítica d’aquell que vol desenvolupar el canvi. Resta evident que sense això, poc avançarem culturalment a les nostres terres.

Hauria estat fantàstica l’eternitat, però no cal utopiar. El que hem fet quedarà per sempre, sobretot el record del caliu de la darrera nit.

Moltes, moltes gràcies. Emocionats i satisfets!!

Fins sempre
El Corredor Polonès

#ecpoff9g

Presentació del disc “Fenòmens Tangibles” i comiat de la banda a Ontinyent.

La banda de rock alternatiu en valencià El Corredor Polonès s’acomiada dels escenaris el proper 9 de Gener de 2015 en un concert molt especial a Ontinyent, la ciutat que va veure’ls nàixer i evolucionar.

El grup farà un repàs de la seua trajectòria després de 15 anys al panorama musical. A més, presentaran les cançons del seu darrer disc publicat: Fenòmens Tangibles.
El concert d’hora i mitja de duració, veurà passar a molts dels ex-membres de la banda, donant-li a l’espectacle una vessant molt emotiva.

El concert té el suport de l’Ajuntament d’Ontinyent i la Fundació Campus Ontinyent. L’entrada serà gratuïta, i com ja hem avançat, es realitzarà el dia 9 de Gener de 2015 a la Sala Gomis (multi usos) d’Ontinyent, a les 19h de la vesprada.

Ens hem esgotat d’anar contra corrent, adéu gent!

Just al mes de novembre de 1999 un ex-membre i un membre de l’actual banda vàrem començar a parlar de materialitzar un projecte musical inèdit fins el moment, un grup de rock alternatiu que s’expressés en valencià. La materialització es va produir uns mesos més tard i ha durat fins l’actualitat. Podríem definir la trajectòria d’El Corredor Polonès com una banda que ha fet el que ha volgut fins on l’han deixat. Una trajectòria, que malauradament volem anunciar que arriba a la seua fi.

Ens hem esgotat d’anar contra corrent durant 15 anys en els quals, tot i gaudir com a xiquets xicotets, no hem pogut consolidar ni el grup ni l’estil dins del sector del rock en català. Si el component lingüístic ja és un entrebanc important pel poc suport, tan popular com per part de les administracions públiques (entrebanc que estàvem disposats a assumir per compromís i normalitat cultural), hem de sumar l’entrebanc de l’ínfim marge que dins del sector se li ha donat al tipus de música que fem. Un sector més preocupat en mantenir les castes actuals que no d’innovar i potenciar nous estils. Tanmateix, tot i sortir nous grups, alguns d’ells interessants i d’altres seguint la casta amb noves caretes, l’statu quo mantingut ens ha vençut. Cansats doncs, de pidolar almoines en cadascun dels festivals que s’organitzen al territori o de llançar-se a la selva dels circuïts de sales pagant per avançat. Tot plegat, fa que la situació acabe sent insostenible. Tristament, no hi ha cap valent ni valenta que aposte per un estil no normalitzat en valencià ni al País Valencià ni a la resta de territoris catalanoparlants, i això és un drama.

Val a dir, que l’adéu també es deu a circumstàncies personals de cadascun dels membres, però hagués ajudat molt poder tenir una dinàmica de concerts normalitzada. Quan això no es produeix tot s’agreuja. També és cert, que durant aquests 15 anys potser no hem sabut prou bé fer partícip al gran públic de la nostra música.

No obstant això, no ens penedim de cap dels passos que hem donat durant tot aquest temps, ni tampoc d’haver fet coherentment la música que ens demanava el cos. Viure apassionadament tant temps la música d’aquesta manera és quelcom que ens fa sentir orgullosos. Tot el camí fet, ha servit sobretot pel nostre gaudi i dels nostres fidels seguidors, però també esperem que siga un camí fet per les bandes que vénen darrere nostre i que empenyen fort. Per tot plegat, volem agrair als nostres seguidors i famílies el seu suport incondicional, i agrair a totes les bandes ,sense excepció, que han tocat amb nosaltres, pels bons moments que ens han donat.

Tot i que no descartem més actuacions per donar l’oportunitat a més gent d’escoltar-nos abans del nostre silenci, ens acomiadem amb dos concerts: el proper 6 de desembre a Beniarrés (Aniversari Ateneu Popular Arrels, El Comtat) i el 9 de gener a Ontinyent en un concert molt especial a la Sala Multiusos, amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Ontinyent i la Fundació Universitària del Campus d’Ontinyent.

Proper concert a la vista Impacte Autum Fest

Ens veiem el 31 d’Octubre a València

ImpacTe Fest és un moviment musical que vol consolidar propostes de música rock, pop i metall alternatiu oferint concerts de periodicitat estacional (tardor, hivern, primavera i estiu).
Actualment les bandes que cooperarem en aquest projecte som: SMOKING SOUL’S, MAI MAI, GÀTACA, EL CORREDOR POLONÈS, MI#, INÈRCIA, TREMP, TARDOR, EULER, MOX NOX, NEURÒTICS, THE GRUIXUT’S, SENIOR I EL COR BRUTAL, MAKE SOME ARE US, ARTHUR CARAVAN, METEOR I DESQUICI.
Aquests festivals estacionals però, estan oberts a la participació d’altres bandes de rock alternatiu sense cap mena de condicionant lingüístic.
ImpacTe Fest dona resposta a l’efervescència que darrerament està sorgint en l’espai estilístic del rock alternatiu. Actualment, hi ha en marxa un procés de ressorgiment que cal potenciar dintre del rock, pop i metall alternatiu.
La finalitat principal de la marca, és crear un suport popular sòlid on grups alternatius, tinguen una presència consolidada dintre dels circuits musicals del seu estil i normalitzar així l’escena. Els grups que formem part del projecte, destaquen sobretot per la seua vàlua qualitativa i estilística.

Quan i on serà el Impacte Festival?
• ImpacTe Autum Fest, 31 d’octubre de 2014 (Sala 16 Toneladas, València)
CARTELL: El Corredor Polonès + Mi# + Tremp + banda per confirmar

• ImpacTe Winter Fest, 21 de febrer de 2015 (Sala 16 Toneladas, València)
CARTELL: Tardor + Gàtaca + bandes per confirmar

Agraïment Premis Ovidi 2014: No hi ha pensaments minoritaris si no grans prejudicis

Hola gent, us volem fer sabedors d’una cosa:

De primeres, volem felicitar als Arthur Caravan i Hugo Mas pel seus 4 premis, sobretot al de millor disc de rock, així com també felicitem a la resta de guardonats als Premis Ovidi. Ja vèiem que ni de bon tros el nostre disc és millor que les joies que han “competit” amb nosaltres, per això valorem moltíssim aquesta nominació de Fenòmens Tangibles. Gràcies al jurat i gràcies al COM per insistir tossudament en el reconeixement de la nostra dura tasca.

El Corredor Polonès vol agrair la inestimable col·laboració de tots i totes les implicades en aquest projecte que ha estat més gent que mai: famílies, amics, l’Ian i la Caron de Montesa Audio, els nostres pacients seguidors, mecenes, grups apadrinadors de cançons i persones que van col·laborar en la campanya #PolonizaUnNom proposant noms per a les cançons del disc.

Malauradament, aquesta nominació no la podem agrair a gran part dels promotors i organitzador de concerts d’aquest País (no tots, sempre hi  ha hagut gent coherent que ha confiat en nosaltres, no la suficient però). És més, el fet de no poder actuar en directe ens ha perjudicat greument. Ho diem clarament: quina injustícia s’ha produït amb nosaltres des de la publicació de l’Embaràs d’Agnieszka!!

D’una banda, un disc sobradament reconegut per la crítica, però per altra banda reiteradament maltractat, sense argument sòlid, només amb l’argument de la pobresa cultural del poder del diner. Hem hagut de fer mans i mànigues per poder pagar aquest nou projecte donat que no se’ns ha donat ni l’oportunitat de poder estalviar per tornar a gravar.

Trista i sincerament, podem dir que els premis del COM són (almenys per a nosaltres) els de la compensació d’un greuge sistemàtic , una actitud vergonyant en contra d’actituds de les quals molta gent s’omple la boca i amb les que després no n’actua en conseqüència. Sort hem  tingut dels mecenes i dels diners de les nostres butxaques per poder tirar-lo endavant. Promotors i organitzadors que no comprenen que sobrevisquem gràcies a aquestes actuacions en directe. Vivim en un panorama general on es sobreposen, per davant de tot, interessos putrefactament econòmics a curt termini, suposant a llarg termini un empobriment de la diversitat cultural d’aquest País. Si ens pensem que dins del món de la música en valencià funcionem de manera diferent a la resta estem bastant equivocats.

Tenim part de culpa en tot plegat?  Fa 3 anys Josep Vicent Frechina feia aquesta reflexió sobre la disfunció en la música en valencià respecte al nostre disc l’Embaràs d’Agnieszka: els consumidors de cultura expressada en català conformen un contingent ben minso i deixen ben poc marge per a productes fora del cànon; la resta del país difícilment té accés a aquests productes perquè les principals plataformes de difusió funcionen amb inèrcies endèmiques,arrossegades per corrents circulars de retroalimentació i seguint el toc de corneta de les tendències majoritàries. Sens dubte, potser som massa arriscats en fer la música que ens agrada fer, potser no hem estat el suficientment pesats a l’hora d’oferir el nostre espectacle, potser no el vestim el suficientment bé, però del que no hi ha cap dubte és que duem quasi 15 anys deixant-nos la pell en cada concert i assajant-los com si cadascun fos l’últim. Certament JV Frechina té raó, però gran part del promotors de concerts d’aquest País no ajuden a descompensar aquesta disfunció. Si volem un País diferent hem d’actuar de manera diferent i no continuar marcant el pas d’una actitud perpetuadora de la cultura de masses.

Al darrer concert dels Inòpia (gran grup que es va deixar morir d’inanició) actuaven a les típiques hores intempestives que ens sol tocar als grups com nosaltres. La manca de gent que hi havia va fer que el regidor d’escenari d’aquell concert els proposés de no tocar i que deixaren fer proves de so al grup que tocava a la nit. Aquest és el monstre que s’ha creat, el menyspreu sota mà de la diversitat musical. Ens queda l’esperança de les noves bandes emergents al respecte com els Smoking Soul’s, Inèrcia, Meteor i moltes més.

Potser a partir de hui som els plorons de la música en valencià, però ens sortia de l’ànima fer-vos sabedors del que per a nosaltres ha estat un calvari i una tremenda injustícia. “No hi ha pensaments minoritaris si no grans prejudicis” (Raül Adam – Inòpia – Les 4 estacions de l’arròs, 2008)

El Corredor Polonès 2014

Optem al millor disc de rock als Premis Ovidi Montllor 2014

Com ja passà l’any 2010, El Corredor Polonès optem al Millor Disc de Rock als premis Ovidi Montllor que lliura el COM. El 2010 vàrem resultar guanyadors, aquest any (com en 2010) no ho tindrem gens fàcil, només mirant que Fenòmens Tangibles s’ha de veure les cares amb els grans treballs discogràfics d’Arthur Caravan i Hugo Mas, de Senior i El Cor Brutal i de Mox, queda ben reflectida la complexitat que suposa rebre el guardó. Tot i això, tant el 2010 com ara estem mooooolt feliços!!

Restem a l’espera de veure si el treball gràfic de Josep Pérez també ix com a favorit.

Lliurament en 2010

Els favorits de les diferents categories han estat:

Millor disc de cançó
Òscar Briz, Youth
Rafa Xambó, T’estimo tant. Sonets de Shakespeare
Tomàs de los Santos i Borja Penalba, Dones i dons
Verdcel, Argilaga

Millor disc de folk
Gent del desert, Processionària
Krama, Niphentí
Sis veus per al poeta, Homenatge a Vicent Andrés Estellés
Sitja, Good Laboratory Practices

Millor disc de pop
Bertomeu, A casa nostra
Ovidi Twins, Animalets
Novembre Elèctric, Intacte
TanStupids, Plou

 Millor disc d’electrònica i rap
Col·labo, Antes Vol. 1 Fulanito Letal
Frida, Neologismes
Tesa i Vent de ponent, Milers d’històries compartides
We are not brothers, No som germans

Millor disc de rock
El corredor polonès, Fenòmens tangibles
Hugo Mas i Arthur Caravan, Wegener
Mox, Palifonies
Senior i el Cor Brutal, El poder del voler

Millor maqueta
Bluesfuckers, Bluesfuckers
Kaoba, No mirem avall
Karra-ska’l, Karra-ska’l
Ximples, Ximpleries

Millor lletra
“Terres rares”, Hugo Mas i Arhur Caravan
“Havanera de Vicent”, Sis veus per al poeta
“Laussedat”, Sitja
“Tela amb tela”, Verdcel

Millor cançó
“Terres rares”, Hugo Mas i Arthur Caravan
“Riberenca”, Mox
“Cant de Vicent”, Òscar Briz
“El poder del voler”, Senior i el Cor Brutal

Millors arranjaments i producció
Hugo Mas i Arthur Caravan, Wegener
Mox, Palifonies
Verdcel, Argilaga
Sitja, Good Laboratory Practices

Directes Tangibles en marxa

Ja us podem anar confirmant dates de la gira de presentació de Fenòmens Tangibles (Dirèctes Tangibles)… encara queden moltes més dates per confirmar.

DIVENDRES 4 D’ABRIL
23:00h
SALA SIMBIOSI
ALZIRA
AMB MI# + EX-COMPONETS DE INÒPIA

DIVENDRES 11 D’ABRIL
23:00h
TIC TAC
BANYERES DE MARIOLA
AMB INÈRCIA

DISSABTE 19 D’ABRIL
18:30h
DIÀNIA FESTIVAL
ONTINYENT
AMB LA RAIZ + SMOKING SOUL’S + SANT GATXO i més

Fenòmens Tangibles, el nou disc d’El Corredor Polonès

Fenòmens Tangibles és la realitat feta música, els fets quotidians, les alegries a xicoteta escala, les tristeses diàries,  les explosions de joia, els drames palpables…

Vols el format CD o el format digital? Entra ací i fes-te amb el que vulgues

Fenòmens Tangibles és el nou disc d’El Corredor Polonés. Un disc en la línea musical del grup, reforçant i recuperant però la immediatesa i la duresa d’anteriors treballs al disc de 2010. Un so més directe, més potent i cru, potser fins i tot brut; no s’ha buscat sonar net en la línia dels darrers anys al món de la música. Gravat als estudis Montesa Audio per Ian Clayton i mesclat, masteritzat i produït per Ivan Aliaga i El Corredor Polonès als Eco Estudis, el disc sona més a Bleach que no pas a Nevermind -ref. Nirvana-, més a The Kitchen Tapes que no al Blue Album -ref. Weezer- o més al primer disc de Queens Of Stone Age que no qualsevol altre. Una aposta per la improvisació i la imperfecció a l’estudi, evitant efectes especials, netedats, quantitzacions i postafinacions. Tot un homenatge volgut a aquells primers discos de moltes bandes dels ’90 que han influenciat al grup.

Perquè no de l’existència de bandes com Foo Fighters, Queens Of The Stone Age o Weezer en català? El Corredor Polonès continua apostant per un estil de rock alternatiu visitant espais musicals com el post-grunge, l’stoner i l’indie-rock. Música feta des de l’ànima i la poesia.

Les lletres parlen de la quotidianitat, de Fenòmens Tangibles. Històries i fets reals, relats d’experiències relacionades amb l’espai personal-sentimental, creatiu-inspiratiu o de critica política i social. Una conclusió o pròleg de tots aquests fenòmens els trobem a la primera cançó -homònima al títol del àlbum- on es reflexiona sobre la importància d’aquests fets reals, però que alhora ens impedeixen viure la vida plenament.

El disc deixa també espai per a l’homenatge a figures influents de la banda tant dispars com Los Planetas, Ovidi Montllor, les bandes grunge i post-grunge dels ’90 o del propi Vicent Andrés Estellés.

Finalment, paga la pena mencionar l’excel·lent treball de disseny gràfic del disc realitzat per Josep Pérez. Inspirat en la cançó cinquena del disc “Cançó trista de Cindy Lance” que parla de una història real d’amor a distància ocorreguda els inicis dels anys ’70. El dissenyador ha volgut representar com si el grup formés part de la BSO d’aquella història d’amor. Un treball molt acurat de fotografia i imatge utilitzant objectes, escrits i fotografies reals de l’època.

Per a fer realitat aquest projecte la banda va ficar en marxa un projecte de mecenatge i patrocini on la flexibilitat de les aportacions i la participació directa dels mateixos mecenes sobre el producte final han tingut gran importància. Entre d’altres els participants han fet propostes de títol per a les cançons del disc, de fet 9 cançons del disc ha estat un nom triat per algú extern al grup.

3 són multitud

Fa uns dies els companys de Rosa-Luxemburg anunciaven la feliç notícia de que ara seran 5 ments pensants treballant en el que segurament serà el seu millor disc. La veritat es que ha estat una notícia fantàstica.
Nosaltres a El Corredor Polonès,  ens venia de gust altra formula:
Davant la marxa del grup nostre gran amic Àlex Gramage -al qual esperem que li vaja fantàsticament tot- hem decidit ser 3 components. Un format compacte pur i amb el qual tenim moltes ganes d’investigar.

Com bé sabeu, estem a punt de treure nous disc (Fenòmens Tangibles) el qual ja hem adaptat a aquest format de 3 personetes ,esperant donar-ho tot a la gira de presentació que el més prompte possible anirem anunciant.  Mentrestant,  vos emplacem a acudir al concert que farem el dia 29 de desembre a Tavernes de la Valldigna, inaugurant el Festivern a la Casa de Cultura, juntament amb altres grans: Senior i El Cor Brutal.

Pel que fa al disc, en no res els mecenes rebreu una sorpreseta, la resta en molt breu també.

Salut i que no pare el Rock & Roll!!

Llencem la nostra proposta participativa #PolonitzaUnNom mitjançant el micromecenatge del nostre proper disc

Entera’t de que va nostre projecte de micromecenatge:

http://www.verkami.com/projects/6503

La banda d’Ontinyent a més, avança una versió d’El Ball (Ovidi Montllor/V.A. Estellés)

Fenòmens Tangibles és la realitat feta música, els fets quotidians, les alegries a xicoteta escala, les tristeses diàries, les explosions de joia, els drames palpables… Fenòmens Tangibles serà el nou disc d’El Corredor Polonès. El segon llarga durada després de “l’Embaràs d’Agnieszka” que fou millor disc de Rock als premis Ovidi Montllor 2010 i un dels 10 millors discos de rock en català de 2010 -segons el públic de la revista Enderrock-.

A més de demanar ajuda per al finançament del proper disc via Verkami, ECP proposa un joc en el qual els seguidors de la banda podran posar el títol a les cançons.

Cada setmana hi haurà una cançó del nou disc de El Corredor Polonès en format CD a una botiga de discos,llibreria,local social o d’altre tipus, que romandrà a qualsevol lloc de la geografia dels Països Catalans. Qualsevol que vulga escoltar-la en primícia se la podrà endur a casa. Però adquirint 2 compromisos:

1. Que al escoltar-la envie un e-mail a ecp@elcorredorpolones.com, un missatge al nostre Facebook o una piulada amb el hagstag #PolonitzaUnNom al nostre Twitter, amb el nom que es creu que hauria de tindre la cançó en concret. A podran  afegir comentaris sobre què li ha semblat la cançó en general. Tot plegat apareixerà als crèdits del disc.
2. Que una vegada escoltada la cançó, l’ha de passar a una altra persona per tal que repetisca el procés i aconseguim fer una cadena amb cada cançó.

Per a aquesta tasca, ens ajudaran músics de bandes de rock en català d’arreu del territori que apadrinaran una cançó. Cada setmana penjarem un vídeo al nostre canal de Youtube on eixirà aquest músic deixant un CD en una botiga de discos/llibreria/local social de la seua localitat. Només has de passar per allà i recollir-lo deixant el teu e-mail o telèfon de contacte.

Els músics apadrinadors són:
• JAVI IVANYEZ (Mugroman)
• POL FUENTES i IBAN RODRIGUEZ (Rosa Luxemburg)
• VICTOR MOYÀ (121 db)
• MI #
• GON GIRONÉS (Gàtaca)
• INÈRCIA
• RUBÉN PUJOL (Nyandú)
• PAU MIQUEL SOLER (Arthur Caravan)
• ÀLEX MARTÍNEZ i DAVID GARCIA (Tardor)

També es podran aportar idees i reflexions sobre el disc en general. Els mecenes també podran ficar nom a les cançons. Si no ens hem explicat bé, hi ha aquest video explicatiu que inclou un tast del que serà el nou disc amb una versió de “El Ball” (Ovidi Montllor/V.A. Estellés):