El Corredor Polonès: sempre utopiant

Sí, hem tardat més d’una setmana sense dir gaire res després de l’emocionant concert de comiat de divendres dia 9. Estàvem paint la sensació d’haver fet sonar les cançons per última vegada, les notes passaven per no tornar mai més.

Marxem amb un batibull complex de sensacions: d’una banda, grata sorpresa de trobar un públic tan atent i entregat, conscient de que tot plegat s’acabava i per tant de degustar-ho amb calma. Per altra, emoció de tocar per darrer cop aquelles cançons que han marcat el devenir de nosaltres com a banda i que poden agradar més o menys, però que al cap i a la fi sempre han estat parides amb passió.
Finalment, la sensació d’haver lluitat dignament per fer aquella música que ens naixia de l’ànima, sense complexos, sense fer cas a les pressions ni a les modes. Esquivant discursos derrotistes i fent cas del sentiment de dignitat musical.

És clar que ens penedim d’algunes coses, sobretot d’estar aliens durant molt de temps a la dicotomia dels vencedors i els vençuts; dicotomia que crèiem inexistent dins del món de la música en valencià. Estàvem equivocats. Qualsevol revolució, hauria de començar per l’autocrítica d’aquell que vol desenvolupar el canvi. Resta evident que sense això, poc avançarem culturalment a les nostres terres.

Hauria estat fantàstica l’eternitat, però no cal utopiar. El que hem fet quedarà per sempre, sobretot el record del caliu de la darrera nit.

Moltes, moltes gràcies. Emocionats i satisfets!!

Fins sempre
El Corredor Polonès

P1050774retocada

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s